Movimentu europeu pro s’amparu de sas regiones natzionales
citizens initiative for national regions
Polìtica de coesione pro s’egualidade de sas regiones e sa sostenibilidade de sas culturas regionales

Su primu modellu de democratzia, cussu de sa Grètzia antiga, fiat una democratzia direta. In pràtica, custu bolet nàrrere chi su pòpulu – sos tzitadinos lìberos de Atene – pigaiant belle totu sas detzisiones paris. Nointames custu, a pustis de s’Edade de Oro de Atene in suta de Pèricle (in su de 5 sèculos AC), custu sistema s’est isfatu in presse.

Sa resone pro custu isfaghimentu giogant unu ruolu de importu mannu in sa cumpresione de sas oportunidades e de sas ainas ofertas oe dae sa democratzia direta. S’Agorà de Atene teniat logu pro dae 5000 a 6000 persones, unu nùmeru tropu mannu pro arresonadas beras chi afrontarent chistiones cun un’acostamentu bilantziadu basadu in interessos comunes. Custu at provocadu sa polaritzatzione lestra de s’assemblea populare (ecclèsia), s’iscalada de su cunflitu intre sos ricos e sos pòberos e sa demagogia de sa “luta de classe”. Un’àteru fatore chi non serbiat a sas punnas de sa democratzia direta (cun un’assemblea populare) fiat su fatu chi sos tzitadinos de Atene depiant pigare parte a tres o bator assembleas a su mese, e fiant divènnidos gasi imboligados in sa polìtica e in sos afares pùblicos chi, comente at iscritu Giovanni Sartori in su libru famadu suo in subra de sa democratzia, sa passione issoro si fiat mòvida cara a sa polìtica, cosa chi aiat batidu a su declinu de s’economia.

In s’edade moderna, su cuadru de su riprìstinu de sa democratzias fiat s’istadu territoriale, in logu de sa tzitade-istadu. In custu cuntestu sa democratzia direta (est anàrrere sa discussione in s’agorà) non si podiat istabilire; duncas fiat istada remplasada dae sa democratzia rapresentativa, chi aiat remplasadu su protzessu detzisionale populare cun su protzessu detzisionale parlamentare. Sa base pro custu, craru, fiat su fatu chi sos parlamentos diveniant s’aina de sa rapresentàntzia populare pro mèdiu de s’introdutzione de sas eletziones democràticas.
Durante su de 20 e su de 21 sèculos sa democratzia direta s’est minimada in manera rilevante, in sos istados modernos, ca s’acostiamentu modernu a sa democratzia si cuntzentrat in sa rapresentàntzia.

Tres formas istitutzionales de democratzia direta – in manera prus pretzisa, de s’influèntzia direta de su “pòpulu” in su protzessu detzisionale – sunt nàschidas in sos sistemas rapresentativos modernos, est a nàrrere a) su referendum (natzionale o locale), b) sas initziativas populares e c) sa rèvoca. Custas istitutziones e protzeduras punnant a creare sa possibilidade de cumpensare sos difetos de sa democratzia rapresentativa.

Sa prus comuna de custas istitutziones est su referendum, chi permitit a sos eletores de votare in manera direta in subra de unas cantas chistiones polìticas o legislativas. Pro fàghere in manera chi sos resurtados de su referendum siant legìtimos, est de importu mannu chi sas chistiones siant su prus simpres e craras possìbile (in manera chi sos eletores las interpretent in manera sìmile); duncas, sa formulatzione de una pregunta de unu referendum bisòngiat de una regulamentatzione atenta. De cunsighèntzia, b’ant chistiones chi non si podent sutapònnere a unu referendum in suta de costitutziones e àteras leges. Sas costitutziones e sas àteras leges regulant fintzas sas maneras de gestire unu referendum e regulant, a esèmpiu, cale sunt sas chistiones chi si depent detzìdere pro mèdiu de unu referendum e in ite casos unu referendum est sugetu a cunsideratzione. Pro su chi pertocat a sos efetos legales de sos resurtados issoro, sos referendum podent èssere detzisivos o consultivos.

Non b’at una terminologia istandardizada. In logu de referendum, fatu-fatu s’impreant sos tèrmines votu populare e plebiscitu. Plebiscitu s’impreat mescamente cando s'argumentu de sa dibata est una modìfica de sa sovranidade (es. de unu territòriu) o de sa forma de guvernu/istadu. Votu populare, imbetzes, s’impreat comente tèrmine genèricu.

In su casu de un’initziativa populare, sa democratzia direta tenet sa punna de permìtere a sos tzitadinos de aviare (craru, a pustis de àere collidu su nùmeru de firmas netzessàriu) una chistione de pònnere in s’agenda de sos òrganos legislativos, chi l’ant a discùtere. Fintzas netzèssitat de una regulamentatzione de sa forma e de un’autenticatzione de sos fògios pro collire sas firmas, sa registratzione e sa longària de sa regorta de firmas e su nùmeru de firmas vàlidas netzessàriu pro su corpus legislativu pro arresonare de sa chistione de s’initziativa populare. Sos paisos sighint pràticas diferentes, pro custa cosa.

Sos sistemas parlamentares de sòlitu non tenent s’istitutzione de sa rèvoca, chi permitit a sos tzitadinos de aviare sa rimotzione de unu funtzionàriu dae un’incàrrigu pro mèdiu de sa regorta de su nùmeru netzessàriu de firmas.

In s’iscièntzia polìtica, sos referendum benint cunsiderados una forma prus bassa de protzessu detzisionale cunfronta a su parlamentu, e sa democratzia direta ìntegrat o curregit petzi sa democratzia rapresentativa. Unos cantos narant chi sas ainas de sa democratzia direta càusant instabilidade in su funtzionamentu de sa democratzia. Dae su puntu de vista de sas “regiones natzionales” in Europa, s’efetu destabilizante e de mudòngiu de sa democratzia direta est un’oportunidade istratègica de importu, ca podet serbire a fàghere modìficas a su deretu pùblicu (autonomia, autoguvernu). In custu casu, s’instabilidade si diat dèpere interpretare imbetzes comente “transitzione”, sa trasformatzione de su cuadru de su deretu pùblicu, in ue sas protzeduras de sa democratzia direta benint postas in evidèntzia. Pro su chi pertocat a custu, b’at de tzitare sa concrusione de sa Corte Costitutzionale Ungheresa: “s'esertzìtziu diretu de sos poteres est una forma ispetziale de esertzìtziu de sa sovranidade populare chi, in sos casos etzetzionales in sos cales benit introduida, diat dèpere pigare prioridade cunfronta a s’esertzìtziu de sos poteres pro mèdiu de rapresentàntzia”.

Abbigende·si chi sa burocratzia rapresentada dae su guvernu a livellos mùltiplos de s’UE est bidu dae sos tzitadinos europeos comente una mancàntzia de democratzia e una forma illegìtima de guvernu, fintzas s’Unione Europea chircat de pònnere rimèdiu a custa situatzione pro mèdiu de sas ainas curretivas de sa democratzia direta.

S’Initziativa de sos Tzitadinos Europeos est istada introduida, pro sa prima borta, in su Tratadu de Lisbona, chi previdet chi “Tzitadinos de s’Unione, in nùmeru de a su nessi unu millione, chi tèngiant sa tzitadinàntzia de unu nùmeru significativu de Istados Membros, podent leare s’initziativa de invitare sa Cummissione Europea, in s’àmbitu de sas atributziones suas, a presentare una proposta apropriada a pitzu de sas matèrias in mèritu a sas cales custos tzitadinos cunsìderant netessàriu un’atu giurìdicu de s'Unione cun sa punna de atuare sos tratados” Subra de custa base est istadu adotadu unu regulamentu de s’UE chi narat chi s’initziativa la depet aviare unu comitadu de tzitadinos cumpostu dae a su mancu 7 persones chi sunt residentes de a su mancu 7 Istados Membros. Sos membros de su Parlamentu Europeu non podent èssere incluidos in su nùmeru de membros de su comitadu. Su nùmeru mìnimu de sustenidores pro Istadu Membru est carculadu basende·si in su nùmeru de Membros de su Parlamentu Europeu de cada paisu (su nùmeru de sos membros elègidos de su Parlamentu Europeu multiplicadu pro 750).

In antis de collire dichiaratziones de sustegnu, sos organizadores depent pedire sa registratzione de s’initziativa in una de sas limbas ufitziales de s’Unione Europea, pro mèdiu de su sistema de registratzione in lìnia ammaniadu dae sa Cummissione Europea. Sa Cummissione depet rispòndere a custa rechesta intro duos meses e si podet refudare de registrare sa rechesta si: a) sa cumpositzione de su comitadu de tzitadinos non sighit sos regulamentos o no est istadu designadu perunu rapresentante; b) s’imbiu de sa proposta de atu giurìdicu rechesta essit a foras in manera crara dae su cuadru de sos poteres de sa Cummissione de presentare una proposta pro un’atu legale de s'Unione pro sas punnas de atuare sos tratados; c) s’initziativa est in manera crara abusiva, friolera o malostiosa; s’initziativa est contrària in manera crara a sos valores de s'Unione. A pustis de sa registratzione, sos organizadores podent pedire chi s’initziativa proposta siat incluida in su registru in àteras limbas de s'Unione.

Sas dichiaratziones de suportu si podent collire in paperi e in forma eletrònica; sos Istados Membros podent introduire modellos diferentes pro sa dichiaratzione de suportu. Sas autoridades cumpetentes de cada Istadu Membru sunt responsàbiles pro sa verìfica e sa tzertificatzione de sas dichiaratziones de suportu collidas, e depent intregare unu documentu chi tzertifichet su nùmeru de dichiaratziones de suportu vàlidas intro 3 meses.

A pustis de àere collidu sas dichiaratziones de suportu, sos organizadores depent sutapònnere s’initziativa issoro a sa Cummissione Europea pro una revisione e una detzisione sustantziale, e sa Cummissione depet detzìdere intro 3 meses si bolet fàghere carchi atzione. In sustàntzia, sa Cummissione podet isseberare, frunende resones apropriadas, intre custas optziones: a) presentare una proposta pro un’atu legale nou a su Cussìgiu de s’Unione Europea e a su Parlamentu Europeu; b) pedire una valutatzione de impatu; o c) non fàghere atzione peruna.

Comente si podet bìdere, sas initziativas de sos tzitadinos de s’UE sunt sugetas a vìnculos formales e procedurales rigorosos meda. Nointames custu, custas initziativas podent èssere de giudu pro sa regiones “natzionales” pro otènnere su reconnoschimentu de sos poteres ispetziales issoro si custa chistiones podet èssere formulada comente una chistione comuna europea.

• nationalregions.eu • nemzetiregiok.eu • regiuninationale.ro • nationaleregionen.eu • regionsnacionals.eu • regionesnacionales.eu • regionynarodowe.eu • regionsnationales.eu • aberrieskualdea.eu • nationaleregios.eu •
• European Citizens' Initiative • Europako Hiritarren Ekimena • Европейска гражданска инициатива • Evropská občanská iniciativa • De europæiske borgerinitiativ • Euroopa kodanikualgatus • Eurooppalainen kansalaisaloite • L'initiative citoyenne européenne • Iniciativa dos cidadáns europeos • Πρωτοβουλία των Ευρωπαίων Πολιτών • Europees Burgerinitiatief • Europska Građanske inicijative • Tionscnamh Eorpach na Saorámach • Evrópskra ríkisborgara Initiative • Iniciativa Ciutadana Europea • Europejska Inicjatywa Obywatelska • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Inizjattiva taċ-Ċittadini Ewropej • Európai polgári kezdeményezés • Europäische Bürgerinitiative • Iniziativa dei cittadini europei • Европейская гражданская инициатива • *Iniciativa dos Cidadãos Europeus • Iniciativa Ciudadana Europea • Iniţiativa cetăţenească europeană • Europeiska medborgarinitiativet • Európska občianska iniciatíva • Evropska državljanska pobuda • Avrupa Vatandaş Girişimi • Menter Dinasyddion Ewropeaidd •

Partners

  • Szekler National Council
    logo sznt
  • Euzko Alderdi Jeltzalea
    eaj pnv
  • Assemblea Nacional Catalana
    assemblea
  • Junts
    junts
  • Consell per la República Catalana
    Consel per la Republica Catalana
  • Plataforma per la Llengua
    Vlaamse
  • Conradh na Gaeilge
    Conradh na Gaeilge
  • Vlaamse Volksbeweging
    Vlaamse

  • Compromiso por Galicia
    Compromiso por Galicia
  • European Free Alliance
    European Free Aliance
  • Federal Union of European Nationalities
    FUEN
  • European Language
    Equality Network
    European Language Equality Network
  • International Commission
    of European Citizens
    International Commission of European Citizens
  • Hungarian Civic Party
    Hunagrian Civic Party
  • Hungarian National
    Council of Transylvania
    Hungarian National Council of Transylvania

  • Hungarian People's Party of Transylvania
    Transylvanian Hungarian Peoples Party
  • Democratic Alliance
    of Hungarians in Romania
    Democratic Alliance of Hungarians in Romania
  • Party of Hungarian Community
    Party of Hungarian Community
  • Hungarian Christian
    Democratic Alliance
    Hungarian Christian Democratic Alliance
  • Initiative der kulturellen
    Autonomie Schlesiens e.V. (IkAS)
    Initiative der kulturellen Autonomie Schlesiens e.V. (IkAS
  • Municipality of Budapest
  • Municipality of Gyergyó-
    szentmiklós
  • Municipality of Csíkszereda
  • Municipality of Sepsiszent-
    györgy
  • Municipality of Vác
  • Society for Hungarians of the Carpathian Basin
  • National Association of Szeklers from Bukovina
    logo bszosz
  • Society for Szeklerland
  • Municipality of Kézdivásárhely
  • Municipality of Farkaslaka
  • Municipality of Kerepes
  • Municipality of Törökbálint
  • Rákóczi Association
  • Municipality of
    Csíkpálfalva
  • Municipality of
    Eger


  • Municipality of
    Budapest, XV. kerület
  • Municipality of
    Hódmezõvásárhely
  • Municipality of
    Székelyderzs
  • Citizens' Initiative for a better Komárom
  • The Sepsireform Association
  • Municipality of
    Kápolnásfalu
  • Municipality of
    Szentegyháza
  • Municipality of
    Érd
  • The National Association of the Transylvanian circles
  • Municipality of
    Szentendre
  • Association for the Transylvanian Hungarians
  • Hungarian Civic Circle Civil Association
  • Civil Organizations Federation of Covasna County
  • Eudoxia 20 Foundation
  • Municipality of
    Mány
  • Municipality of
    Székesfehérvár
  • Municipality of
    Makfalva
  • Union of Transylvania family associations
  • Association of Transylvanian extended families
  • Hungarian Castle Foundation
  • Municipality of the XXII'nd District of Budapest - Budafok-Tétény
  • YOU ARE IMPORTANT!© Movement
  • Municipality of
    Zebegény
  • Municipality of
    Vargyas
  • Municipality of
    Devecser
  • Municipality of
    Uzon
  • Municipality of
    Békés
  • Sudetendeutsche Landsmannschaft
  • Municipality of
    Újkígyós
  • Municipality of
    Kaposvár
  • Municipality of
    Dévaványa
  • Municipality of
    Püspökladány
  • Hunnia Baráti Kör
  • Municipality of
    Nagykanizsa
  • Municipality of
    Dunaújváros
  • Municipality of
    Enying
  • Municipality of
    Kisláng
  • Municipality of
    Pusztaszabolcs
  • Municipality of Dunaszerdahely
  • Municipality of Újpest
  • Municipality of Dunakeszi
  • Municipality of Tata
  • Keresztény Értelmiségiek Szövetsége
  • Magyarország Barátai Alapítvány
    logo mba
  • Municipality of Terézváros
    Municipality of Terézváros
Design & Development: Digital Studio